les entrevistes

Ara que ja he llegit les dues primeres entrevistes del Sala-Martín, ja em veig en cor de dir-ne alguna cosa.

En primer lloc, aquest senyor no ha sigut mai sant de la meva devoció. Principalment, i més enllà d’una ideologia que no comparteixo, per les formes (i no estic parlant només del vestuari). Trobo que el perd la prepotència i que moltes vegades resulta mal educat. Això no vol dir que no tingui raó en el que diu (com el dia memorable que li va dir a una tertuliana de cal Basses: “això és la rucada més gran que ha dit des del dia que va dir que el Tsunami era culpa del canvi climàtic” i la dona no va marxar!), però la manera com ho diu el desacredita bastant.

I això suposo que ho hauria de tenir en compte un diari com la Vanguardia abans d’encomanar-li les entrevistes, però clar, en temps de campanya electoral, les formes es deixen a l’armari, fins i tot a cal Godó.

Però vaja, tot això el senyor Montilla ja ho devia saber abans de concedir-li l’entrevista i donar l’espectacle lamentable que va donar. D’acord que el va atacar amb més sanya que al Mas, però aquest va demostrar tenir molta més cintura. Al Mas li va dir pijo, aprofitat, trepa, directament i li va posar al descobert algunes contradiccions. Però el Mas va saber sortir-se’n més o menys airosament (tot i que a mi m’ha deixat la sensació que si que és un oportunista) i va fer una cosa que m’ha agradat molt: reconèixer que es va equivocar (que no crec que ho pensi, ni que tingui raó amb el que diu ara, però està molt bé que algú reconegui que s’ha equivocat, és el primer pas per fer les coses millor).

Aquesta va ser una de les coses que em va preocupar més del Montilla, no saber admetre cap error, a part de no saber encaixar les crítiques. Potser com diu avui el Quim Monzó, està massa acostumat a les entrevistes massatge.

I també em va emprenyar bastant la seva justificació de perquè no tenia una carrera universitària. Intento abstreure’m de la situació actual i contextualitzar-la en la seva época, però no puc deixar de pensar que algú que deixa d’estudiar per dedicar-se a la política és un trepa. I en conec uns quants. Crec, digueu-me innocent, que alguna cosa has d’aportar a la política i que no pot ser només una manera de guanyar-te la vida. Ja dic que no penso que sigui el cas del Montilla, que eren altres temps, però no m’acaba de fer bona espina.

Ara d’aquí a dir que “ell coneix molts llicenciats i molts doctors incultes”. Doncs em sembla molt bé, però oi que no dirà que coneix molts paletes o lampistes incultes? Oi que és una falta de respecte? Doncs això. I si no creu que dos cursos més de dret li aportessin res per a fer-lo més capacitat per dirigir el país, doncs no deu tenir un concepte gaire bo de la universitat. Clar que si enlloc seu posen de ministre d’indústria un anestesista i de conseller d’agricultura un filòleg i de conseller d’obres públiques un historiador… no m’estranya que cregui que els títols universitaris no serveixen de res. Al seu partit sembla que no, com a mínim.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: les entrevistes

  1. dessmond diu:

    En Montilla va sorpendre a tothom. Hi ha qui ho reconeix, com nosaltres. I hi ha qui no ho pot fer, perquè són camàlics seus.

Els comentaris estan tancats.