Salvador

Diumenge vaig veure el DVD de Convergència (la meitat, més que suficient per a fer-me’n la idea) i Salvador. Independentment de la ideologia, vindrien a ser les dues cares del mirall de la política: la lluita pel poder passant per sobre de qualsevol ideologia i la lluita per una ideologia, sense cap possibilitat d’arribar mai enlloc.

La pel.lícula (la de veritat vull dir, tot i que el pamflet de Convergència està molt ben rodat) no parla tant d’ideologia, com de drames humans. De fet la recreació històrica, molt ben ambientada (a mi em va fer molta gràcia el Pau Riba actuant a la Zeleste), passa per sobre de la vida del protagonista sense encantar-s’hi gaire. En alguns punts, pel meu gust, això llastra la història (per exemple el capellà que apareix al final, sense que ningú ens n’hagi parlat, la Margalida, que desapareix de cop…), encara que això serveixi per centrar-se més en el personatge.

En el personatge i en alguns del que l’envolten, com el carceller. He llegit en algun lloc que no és un personatge real, mereixeria ser-ho, la veritat. La relació entre els dos va ser un dels punts que em va emocionar més. Potser, pel pes que té en la pel.lícula, és una llicència massa gran, ja que pretén ser una recreació històrica. Potser.

I jo, que després de El viento que agita la cebada em pensava que ja havia fet la quota de plorar al cine, ho he de reconèixer, també vaig plorar. De fet les 12 hores darreres del Puig Antich ja estan explicades per fer-te plorar, però és que donarien per una pel.lícula sencera, crec. I ja emocionats, la darrera imatge de la peli, que he vist alguna crítica que diu que és una mica pastel, jo la vaig trobar preciosa.

En resum, assumint el fet que, quan entres al cinema ja saps que entres a plorar, la pel.lícula em va agradar força. La factura és impecable, sobta veure una pel.lícula de per aquí, entenent per “aquí” tot el que queda per sota dels Pirineus, una peli amb un tractament de la imatge tan acurat, amb una escenografia tan treballada… que es nota que s’hi ha gastat els diners, vaja, com amb el DVD dels nassos.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.