les corbes de l’Scarlett

Darrerament he vist dos pelis d’una de les meves actrius preferides, l’Scarlett Johanson, (no ens enganyem, no només m’agrada per les seves dots interpretatives, que també) i, com a mínim en la segona, Scoop, la seva interpretació s’ha vist eclipsada pel debat entorn el seu físic. Com a mínim, a part d’una conversa apassionada al bar del meu poble, he llegit un parell de crítiques, una carta al diari i he sentit una comentarista a la ràdio que discutien sobre el seu pes. A veure, personalment, no crec que tingui tendència a l’obesitat, com deia el crític de la Vanguardia, ni que estigui prima, com deia la comentarista de la ràdio. La noia mai ha estat prima, per això m’agrada, a part de pels llavis que té (ens agrada, crec que hauria de dir), però a la darrera película ha guanyat bastant pes. Està lluenteta, que diríem al meu poble, o de buen año, que dirien més enllà de Fraga, no reconèixer-ho, com demanen els apòstols del políticament correcte és negar l’evidència. És com dir que el Montilla és graciós, que el Mas és humil o que el Felip Puig és ben educat. O que els Ciutadans són no-nacionalistes, sense anar més lluny.

 

En fi, parlant de temes menys transcendentals que les corbes de l’Scarlett, de les dues pelis que deia em quedo amb Scoop, molt divertida, potser no és una pel.lícula genial (no crec que Match Point ho fos, em sembla que estava bastant sobrevalorada) però està molt ben feta i té diàlegs boníssims. I l’Scarlett, malgrat els quilos, està guapíssima.

 

Pel que fa a la Dàlia Negra… doncs no, no em va fer el pes. És enrevessada, fins a extrems que fan que la història patini, pel meu gust. Sí que hi ha escenes d’aquelles típiques del Brian de Palma de “mireu que bon director que soc i com m’agrada ensenyar-ho” com el pla en que descobreixen el cadaver de la Dàlia o quan el Josh Harnett entra a casa de l’Scarlett, però en general jo no la recomanaria.

 [@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.