La revolta de la tendresa

Vivim en un món que té poca poesia, en general, i els instants màgics, com el d’ahir a la nit tenen un gran valor. En un moment donat del concert, el Llach va dir que la tendresa és un valor revolucionari. Potser té raó, però ahir en aquella carpa hi havia molta tendresa. Molta gent, d’una edat, per a qui les cançons del Llach eren la música i els records de la seva vida. Unes cançons, que ja no pertanyen del tot al músic. El millor exemple potser seria l’Estaca, que ell diu que ha estat mitificada, que es va resistir a cantar i que la gent ha fet seva. També hi havia gent jove, que, com jo, s’ha trobat amb la música del Llach formant part de la nostra història, com un present que ens feien les generacions anteriors, un fruit d’un altre temps, que sembla que en el nostre món no hi té lloc, però que, per a molts continua tenint molt de sentit.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La revolta de la tendresa

  1. q-kota diu:

    ostres… q vas anar al concert d’en llach? quina sort! jo només vaig poder veure’n un trosset per la tele…:-S

    ah, ahir vam anar a veure “la vida de los otros”. els hi va agradar molt a tots (bona recomanació, doncs). a mi també. però m’esperava un final tan espeterrant (crear-se expectatives tan altes, de vegades no és bo), tant, que va ser com… mira, no n’hi havia per tant… però la peli està molt b!

Els comentaris estan tancats.