Istambul

Diu Orhan Pamuk, a Istambul, que per ell escriure respon a la necessitat d’explicar d’alguna manera coses que sent, coses que veu quan passeja per la seva ciutat i que si no les escriu li produeixen una sensació de buidor. Ho compara amb quan era petit, que s’havia creat un món fantàstic en el que es refugiava quan tenia problemes al món real. Aquest segon món era una part d’ell, que més tard va ocupar la pintura, que necessitava per a sentir-se complert.

 

De vegades em costa d’explicar perquè m’agrada escriure. Quan vaig veure el Laberinto del Fauno vaig pensar que més o menys, estaven posant imatges al que jo pensava. Aquell món paral.lel de la nena, on es refugiava per fugir d’una realitat cruel i trista era el que sembla que busqui quan escric. No deixava de ser una manera d’explicar en imatges el valor que té per a mi la fantasia.

 

Ara, després de llegir Istambul, crec que ja no tornaré a intentar explicar mai més perquè m’agrada escriure. Senzillament recomanaré aquest llibre.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Istambul

  1. qkota diu:

    ei!
    veig q has tornat a l’activitat blocaire! m’apunto la recomanació per quan acabi el llibre q estic llegint (un del john irving, ja et diré el què).
    per cert, tens un autògraf amb dedicatòria pendent! (q lo sepas):-P

    m

  2. Dessmond diu:

    És un gran llibre el que cites. No sé si has tingut ocasió de visitar Istambul. Aleshores encara el trobaràs més gran. El llibre és únic i la ciutat, també.

Els comentaris estan tancats.