simfonia per un bon home

He vist, al fotogramas d’aquest mes, que La vida de los otros continua sent la pel.lícula més ben valorada pels crítics. Me n’alegro. Estic content que es valori una pel.lícula ben feta, que explica una història que enganxa, que et manté, prop de tres hores, atrapat a la butaca. I ho fa sense grans decorats, sense luxes, bàsicament amb una història i, sobretot, amb uns personatges. Uns personatges humans, amb les seves debilitats i les seves febleses, però amb una gran dignitat. M’encanta el protagonista, un home íntegre, amb uns principis que el mantenen en peu mentre veu com s’enfonsa un règim, un país i una forma d’entendre el món. Uns principis que, com ell descobreix, no tenen res a veure amb els líders que els hi ha inculcat. La seva ideologia, quan deixa de ser abstracta i toca de peus a terra, quan coneix als elements subversius que ha d’eliminar, trontolla. Llavors, el que aflora, el que realment té importància, són els seus principis, la seva ètica individual que li diu el que està bé i el que està malament.

 

M’agraden les històries en que, com en aquesta, les persones estan per sobre les ideologies.

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.